Heroes sin premio
Si hace unos días hablaba de la vergüenza y ridículo que nos hizo pasar el F.C.Barcelona en su partido clasificatorio para la final de la Copa del Rey, hoy tengo que hablar del R.C.D.Espanyol., que ayer perdió la final de la Copa de la UEFA, ante el Sevilla F.C.
Hay que reconocer que la eliminación fue dura ya que después de remontar dos veces el partido, la suerte no estuvo con ellos en los lanzamientos de penaltis, por ello no se puede hablar de derrota –quedo eliminado sin perder ningún partido-.Dicha eliminación se fraguo luchando, demostrando su profesionalidad por unos colores y con una afición completamente entregada que ha de estar orgullosa de tener a unos jugadores como los que tiene
El Sevilla demostró más calidad técnica y supo imponer su experiencia en la tanda de penaltis, con un portero que estuvo sensacional al detener tres disparos de los jugadores españolistas.
Esperemos que no se tarde 19 años más en volver a estar en otra final, y cuando se llegue se ganara seguro ya que dice el refranero popular “a la tercera va la vencida”
Santoral: Hoy es San Juan Baylón,(vaya nombre tenia el franciscano)pero era el apellido del padre. Antes de cumplir un año de edad saltaba de la cama y arrastrándose acudía delante del Santísimo Sacramento, donde permanecía largos ratos. «De rodillas y manos por tierra se iba medio arrastrando, y asistía a las Misas y Divinos Oficios», en vez de jugar con los clicks de famobil.
| [+/-] |
Igual que hace 19 años |
| [+/-] |
Para que sirve el dinero? |
Me pregunto si sera buena idea ir al espacio?.Ver el siguiente documento y vosotros teneis la ultima palabra.
A pesar de esto que paseis buen dia.
| [+/-] |
En que mundo vivimos? |
Me ha llegado un correo con este documento y despues de verlo he decidido ponerlo aqui para que reflexionemos sobre este mundo en el cual vivimos.Cada uno que saque sus propias conclusiones
| [+/-] |
Getafe C.F.- 4 F.C.Barcelona -0 |
Siempre hay en la vida una dualidad como día-noche, alegría-tristeza, bueno-malo, ganar-perder, etc.. Ayer nos toco perder lo cual entra en los cánones de la normalidad, lo que ya no es normal es que se pierda de esta manera como se hizo, y mas llevando un resultado a favor de 3 goles. Los jugadores tendrían que estar orgullosos de vestir una camiseta como la azulgrana ya que son unos privilegiados, al militar en uno de los club más grandes del mundo y con más prestigio. Lo único que les pedimos es que se comporten como profesionales que dicen ser y muestren una buena actitud, y no una relajación como la mostrada ayer en la que decían “ja farem”," cuando queramos marcamos porque somos mejores”, “nos vamos a casa y hasta la próxima”.
Pues no señores, esa no es la actitud que los socios, aficionados y seguidores barcelonistas nos merecemos, se puede perder pero siempre con dignidad y con la cabeza bien alta, luchando hasta el final y demostrando con su actitud una profesionalidad que dicen tener.
Estamos eliminados de la Copa del Rey, pero supongo que a muchos como a mi esto es lo de menos, lo triste es la imagen que dio el equipo que este año en todos los frentes decisivos que ha tenido (Mónaco en la Supercopa, Tokio en el mundial de Clubs, Liverpool eliminatoria de la Champions, y Getafe Copa del Rey) ha salido a actuar con una laxitud total, creyéndose los mejores, no se puede ir presumiendo y siendo prepotentes, pues luego ocurre que nos humillan y ridiculizan con razón, entonces a los que amamos al Barça se nos queda un vacío interno que causa que estemos tristes, abatidos, compungidos, desolados, nos cueste dormir y hasta ir a trabajar, pero iremos y al contrario que ellos realizaremos nuestro trabajo de la mejor manera que sabemos y con una actitud digna.
El Getafe ha sido un brillante finalista de la Copa y le deseo al igual que al Sevilla (el otro finalista) la mejor de las suertes y que gane el titulo el que más se lo merezca.
Tambien quiero felicitar a mi Ani en su 27 aniversario, te deseo lo mejor y que seas muy feliz.
| [+/-] |
Pensamientos que no llevan a nada o si... |
Santoral: Hoy es san Juan de Avila, que tuvo el privilegio de ser amigo y consejero de seis santos: ahi es na!El Papa Pablo VI lo declaró santo en 1970.
Nota: Si quereis hacer una aportación,os la publicaré
| [+/-] |
Moltes felicitats "patufeta" |
1883: Nace José Ortega y Gasset.
1898: Nace el escritor José María Pemán
1945: II Guerra Mundial: Capitulación de Alemania.
1997: Nace Yulisa
El Departamento de Suchitepequez se encuentra situado en la región Sur Occidental de Guatemala. limita al Norte con Quetzaltenango, Sololá y Chimaltenango, al Sur con el Océano Pacífico, al Este con Escuintla; y al Oeste con Retalhuleu. La cabecera departamental que es Mazatenango.está a una distancia de 165 kilómetros de la Ciudad Capital de Guatemala..
Siu idioma es el k'iche’, kaqchikel y español.
En esta ciudad hoy hace 10 años, nació una niñita de nombre Nesly Yulisa, después de estar viviendo durante dos años en Casa Quivira situada en la ciudad de Antigua vino a nuestro país para vivir con sus padres, Josep Mª e Isabel, y sus hermanos Borja y Chantal.
Desde aquí en nombre de todos los que te conocemos te quiero desear muchas felicidades, y que sigas siendo tan simpática y cariñosa como siempre.
Muchos besos en nombre de todos.
| [+/-] |
Gow, gow, gow....van a Glasgow |
No és molt seriós que una treballadora vingui a fer la feina amb la samarreta del seu equip de fútbol, com no m'atreveixo a dir-li que es canviï, i tampoc que se la tregui he pensat no dir-li res ni tenir-ho en compte.
Bromes a part vull felicitar a tots els socis i afeccionats espanyolistes per la gran proesa que van fer ahir al clasificar-se per la final de la Copa de l’UEFA, que es jugara el dia 16 d’enguany
davant al Sevilla F.C. Per saber tot sobre l’espanyol aneu a la seva pàgina web fes clic.
També es va saber la nova classificació que cada mes actualitza la Internacional Federation of Football History and Stadistics.i és que l’equip “perico” està el 12è equip del món, per davant del F.C.Barcelona
Aquí poso la noticia sencera del partit d’ahir que publica la seva web:
Glasgow ja és aquí. L'estació final del llarg viatge per la UEFA aquesta temporada està a prop, molt a prop. El transcórrer europeu de l'Espanyol, que va començar a Bratislava el setembre, tindrà la seva cita final el proper dia 16 de maig a Glasgow, la capital d'Escòcia i la tercera ciutat més poblada del Regne Unit darrere de Londres i Birmingham.
Com no hi ha història sense èpica, per arribar a Escòcia d'aquí a uns dies, l'Espanyol ha anat creixent durant un campionat impecable, extraordinari, realment immens. Bratislava, Praga, Ámsterdam, Liorna, Tel Aviv, Lisboa i Bremen. Catorze partits en total. 32 gols a favor i 9 en contra. 11 victòries, tres empats i cap derrota. Números immaculats per a una estadística irreprotxable: l'Espanyol ha estat, fins ara, el millor de tots els participants que ha conegut la Copa de la UEFA aquesta temporada. El que va néixer com un repte va anar convertint-se poc a poc en un somni que cada setmana s'acostava una mica més a la realitat. De la utopia es va passar al tangible. És aquí. És veritat. L'Espanyol lluitarà per fer-se amb un títol que només una vegada en la seva història, allà per al 1988, tenia agafat per la mà però es va esfumar en una fatídica tanda de llançament de penals. Si aquella UEFA va ser sorprenent per tot el que va aconseguir l'equip, aquesta vegada, la seguretat amb la qual els jugadors han anat superant obstacles invitava a l'optimisme des que, de manera aclaparadora, l'equip es va col•locar líder en la lligueta de classificació, superant al mateix Ajax i aclaparant amb més joc que el que va assenyalar el marcador final al mític Benfica fa només unes setmanes.
És aquí. És veritat. L'Espanyol se'n va anar de Bremen amb els deures fets en un partit intensíssim. Els alemanys, que van assegurar en la prèvia de Barcelona que no es fiaven dels blanc-i-blaus, es van veure tan desbordats en el partit d'anada que el 3-0 que van portar a Bremen s’ha fet insuperable. 'El miracle del Weser', les glorioses remuntades que ha ofert durant la seva història aquest poderós conjunt, va ser el conjur que va encoratjar als 37.000 espectadors que van omplir el Weserstadion. Però no ha estat possible. Aquesta vegada, no.
El partit va arrencar amb nervis i tensió, com s'esperava. Faltaria més. L'Espanyol es va trobar amb un autèntic infern, però dels de veritat. El de l'Ajax o el que es va viure a Tel Aviv és cosa de nens amb el que es cou al Weserestadion.
Amb un Werder aclaparador, ansiós per arraconar als blanc-i-blaus, Klose va començar deixant un encàrrec, en el minut u, a Jarque per intimidar que, no obstant això, l'àrbitre va veure i li va mostrar la primera groga. Ningú li va donar importància. I menys quan un parell de minuts després una pilota morta a la qual no va arribar ningú va permetre que Almeida, entre Torrejón i Gorka, aprofités per avançar al seu equip.
El que no volia ningú acabava de succeir. Un gol aviat dóna vida al necessitat i posa nerviós a qui ha de dosificar el temps i el marcador. Però, Klose tenia un mal dia. En el minut 18 es va endur la segona groga per simular una caiguda a la vora de l'àrea. Bertrand Layec ni ho va pensar. Al carrer, enmig de l'escàndol de la grada i el mal humor del tècnic local que no acabava de creure-s'ho. Una circumstància que no deixava de ser especialment curiosa perquè el davanter alemany s'havia convertit en el protagonista de l'eliminatòria. L'ambient a l'equip local estava molt caldejat pels seus flirtejos amb el Bayer de Munic que van acabar en la prèvia del partit d'avui, quan va anunciar que compliria l'any de contracte que li quedava.
La marxa de Klose va propiciar que l'Espanyol se n'anés trobant més còmode al camp. El Werder perdia pólvora ofensiva i els de Valverde van començar a moure la pilota, encara que es trobaven amb una pressió aclaparadora dins del seu camp i no aconseguien enganxar tres passades seguides.
D’altra banda, Almeida s'havia convertit en la referència del joc ofensiu local. Totes les pilotes buscaven els seus centímetres de més davant de la defensa de Valverde i el joc, sense brillantor, se n'anava convertint en un xoc de desgast físic. En centímetres i quilos no hi havia comparació possible i, a sobre, encoratjats per la grada, es veien capaços d'aixecar l'eliminatòria a cops de colze o el que fes falta. De fet, fins als rebots anaven pel seu costat.
Tamudo i Luis eren els objectius en atac, però la pilota no els arribava i havien de baixar molts metres a ajudar al seu equip.
La segona meitat va començar amb un altre ensurt. No es portaven ni dos minuts i una falta a la vora de l'àrea, que tothom esperava que llancés Diego la va estavellar Naldo a la barrera. La pressió era tan angoixant que cada minut era plom. Per fortuna, Riera va trobar una autopista a la banda esquerra i se'n va anar com un avió. El seu centre, sobre la línia de fons no va saber detenir-lo Reinke i Coro, molt atent, va aconseguir l'empat. Un gol tan important, tan miraculós, tan vital, tan necessari que el partit va canviar. I tant que va canviar. El Werder Bremen no va poder superar el cop. Va ser tan obvi, tan evident que aquest cop els va doldre que gairebé es pot dir que no els quedava més que oposar orgull.
Amb el conjunt local tocat, Tamudo va provocar un còrner en una jugada aparentment intranscendent. Però va tenir premi. I del gran. Luis García va treure de la cantonada i Lacruz, impecable i majestuós, va ficar de cap per aconseguir el segon gol blanc-i-blau (rosa i negre, avui).
Amb mitja hora per endavant, l'Espanyol ja es va saber dominador i amo del partit. Ara sí. Els minuts passaven igual de lents, però eren dolços, meravellosos, preciosos. Els més bonics del que portem de competició i mira que ha estat espectacular aquesta UEFA. Glasgow, 16 de maig. 19 anys després, Europa als nostres peus.
Fitxa tècnica
Werder Bremen: Reinke, Pasanen, Naldo, Diego, Klose, Hunt, Owomoyela (Schindler, min.46), Jensen (Wome, min.69), Frings (Baumann, min.74), Almeida i Schulz
RCD Espanyol: Iraizoz, David García, Lacruz, Zabaleta (Ángel, min.64), Luis García, Riera (Rufete, min.70), Ito, Torrejón, Coro, Jarque i Tamudo (Julián, min.78).
Àrbitre: Bertrand Layec (FRA). Per part del Werder Bremen, ensenya targeta groga a Klose (min.1 i min.19), Almeida (min.45). Per part de l'Espanyol, a Zabaleta (min.26)Coro (min.50), Luis García (min.90).
